DEFINICIÓ DEL VIDRE
Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d’un líquid evitant la seva cristal·lització. Al disminuir la temperatura, la densitat i la
treball_foc.jpg
vidre treballat amb foc
viscositat d’un líquid augmenten progressivament. Si durant el procés de refredament s’aconsegueix evitar la cristal·lització del material, el líquid adquireix una viscositat suficientment alta per a ser considerat un sòlid. El valor de viscositat en el qual es considera que hi ha la transició líquid-vidre o transició vítria es defineix arbitràriament a 1012 Pa·s. El vidre no té doncs una estructura cristal·lina si no que les seves molècules estan ordenades de forma similar a un líquid, és a dir sense ordre a llarg abast.

Els vidres més comuns i utilitzats per la tecnologia humana des de fa milers d’anys són els formats per òxid de silici (SiO2) i òxid de bor (B2O3) com a substàncies principals. Tanmateix, la vitrificació pot aconseguir-se en molts tipus de substàncies incloent compostos iònics, molècules orgàniques (per ex. etanol), metalls, polímers, etc. Les característiques i propietats de l’estat vitri i la transició vítria en les diferents substàncies tenen múltiples aplicacions tècniques, anant des de la producció clàssica d’utensilis domèstics de vidre fins als discs compactes o els pneumàtics d’automòbil. S’estima que la major part de l’aigua existent a l'univers es troba en forma sòlida amorfa, és a dir en estat vitri.


El vidre comú és una matèria amorfa, relativament dura, químicament inert i biològicament inactiva. El primers homes el consideraven un material semipreciós, ja que tenia una certa semblança amb les pedres precioses a més de la dificultat d’obtenir-lo. Al principi, només servia per a guarniment. A mesura que es va anar coneixent el foc, s'ha anat ampliant la seva utilització, encara que ara s'està substituint pel plàstic.

Tornar a la pàgina principal